31-01-2016 Las mujeres, los melones y el queso hay que cogerlos por el peso

"I això, amic meu, és quelcom més que un bon consell...", va dir-me Leandro Díaz, un cantor cec de la guajira colombiana, aixoplugats sota els infinits colors, en un d'aquells màgics capvespres que el cel del Carib regala als humans:

"Que al pobre que con delgada le salió su casamiento le toca estarla teniendo p'a que no se la lleve el viento"

...insistia aquest Homer de blanca guayabera i barret de palla que de dia pastura vaques i quan la lluna s'encén en les basses per beure aiguardent de canya, treu la pols a l'acordió i canta corrandes que parlen d'amargues històries d'amor i d'una morena traïdora.

"Quiero matara la pena cantando con otra muchachita pero primero pongo la mano para que sea gordita..."

En Leandro Díaz sí que sap el que vol... sí senyor! No en té prou amb una dona nova... No li va bé qualsevol, no. La vol grassoneta i, a més a més, prèviament temptejar el terreny per comprovar l'estat de les coses. La vista enganya, ja se sap. Fins i tot un cec.

Fa temps que no sé res, del negro Díaz. No sé com li deuen anar les coses, ni què fa, ni on para, ni si a prop seu alguna morena de carns turgents i generoses l'ajuda a matar les penes cantant:

"A mi gorda yo la quiero porque me da chocolate; con las rodillas lo muele, con las caderas lo bate"

De qualsevol manera, per si cal, li faré arribar notícies d'en Marc Jesús, un jove que mira, escolta, olora, tasta, palpa i ho pinta. Que coneix les tèbies voluptuositats que amaguen als escots les dones de confortable mida i les estima i les dibuixa amb una sensualitat que llisca com suc d'olivera i fa olor de camamilla fresca com el vent de La Mola pels voltants de Sant Joan.

En Marc ens mostra lluminosa la millor cara de la vida, contundentment enquadrada, vista amb els ulls de la sensibilitat on tot reflecteix irònica bondat i intel·ligència.

La seva pintura és com ell. Alegre i vital, i serena.

Com dones que esperen mandroses. Com dones que fumen mirant enllà amb ulls clucs, com els de l'amor. Com dones que juguen. Com dones que ballen.

"Qué bonitas son las gordas y más cuando están bailando, que rebullen las caderas como chivitas mandando!"

Ja veus, Leandro. Per terres mediterrànies, a l'altra vora de l'aigua on van a parar els somnis que fas anar mar endins, hi ha un tal Marc Jesús enamorat i captiu dels mateixos amors i en les mateixes presons que tu i jo.

"Las gorditas y los gatos son de la misma opinión; aunque les den la comida siempre cazan un ratón."

 

Joan Manel Serrat

Comentarios

Aún no hay ningún comentario en esta noticia
¡Sé el primero en comentarla!